...

Et demano disculpes, amic.


- I pensar que t'havia confós amb un d'aquells malignes rufians...
La fatiga del moment ha d'haver ennuvolat la meva prodigiosa ment. -

...

- ¿Com? ¿Vols saber per què estic en el bosc? -

...

- És només una ordre de la seva Majestat per investigar un esdeveniment recent. -

- Pareix que, des de fa uns dies, el centre del bosc ha estat emetent un estrany resplendor i
JO, el seu cavaller personal, he estat enviat per garantir la seguretat del poble. -

- ¡Res millor per al cavaller més fidel del regne! -

...

- Oh, ¿sono com si estigués molt orgullós de mi mateix?
No t'imagines com he sofert abans de... -

- Un moment, ¿per què t'has aturat, cavallet? -

...

- Així que hi ha una bifucarció davant nostre.
Això no estaba marcat al mapa... -

- El centre del bosc hauria d'estar molt aprop,
¿què et pareix si ens dividim i tornam aquí després de caminar 5 minuts? -

- Segur que llavors, un dels dos ja haurà trobat el nucli d'aquest bosc. -

...

- ¿Tens por de no poder-ho reconèixer? -

- No et preocupis, té una forma molt característica
i és quasi impossible no veure-ho. -

...

- Bé, la meva immensa generositat innata m'obliga
deixar-te elegir el camí que prefereixis primer. -

- Pren aquestes coses, per si trigo una mica en tornar:

Paquet sense obrir.
Espasa embeinada.

Estic segur que t'ajudaran, però obre el paquet només quan ho vegis necessari... -

-Endavant, ¿per quin camí vols anar-hi? -